5 de desembre del 2013

HOMENATGE A JOANA RASPALL

En motiu de la mort als cent anys de Joana Raspall, a l'escola li hem fet un petit homenatge: abans del pati hem llegit alguns poemes seus per la megafonia.

Joana Raspall és molt coneguda de tots els nens i nenes que estimen la seva poesia rica, emotiva i propera.

Us deixem un poema molt bonic perquè tothom pugui gaudir de la seva lectura:

ENDREÇA  

Pujaré al cel blau
a collir paraules
per una escaleta
tallada en el vent.

És, cada graó,
un manyoc de boira;
a cada replà
hi brilla un estel.

Els cants dels ocells
hi fan de barana;
aromes de flors
hi posen dosser. 

Espereu-me a baix:
tornaré amb les mans
curulles de somnis,
i us els donaré.
      
Joana Raspall

Ja fa anys que els alumnes de cicle superior memoritzen aquest poema de Joana Raspall. Amb Podries els nens i nenes aprenen molt més que llengua:

PODRIES

Si haguessis nascut en una altra terra
podries ser blanc, podries ser negre...
Un altre país fora casa teva,
i diries "sí" en una altra llengua.
T’hauries criat d’una altra manera
més bona, potser; potser més dolenta.

Tindries més sort o potser més pega...
Tindries amics i jocs d’altra mena;
duries vestits de sac o de seda,
sabates de pell o tosca espardenya
o aniries nu perdut per la selva.

Podries llegir contes i poemes,
o no tenir llibres ni saber la lletra.
Podries menjar coses llamineres
o només crostons eixuts de pa negre.
Podries..., podries...

Per tot això pensa que importa tenir
LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve fugint de la guerra,
fugint del dolor i de la pobresa.
Si tu fossis nat a la seva terra
la tristesa d’ell podria ser teva.


Gràcies, Joana, per totes les teves poesies!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tots els comentaris estan subjectes a moderació. Han d'estar signats amb nom i cognom i cal usar un llenguatge educat i correcte. No s'acceptarà cap comentari que insulti o falti al respecte a persones o institucions o usi paraules grolleres.