Amb el seu to distès però d'idees profundes, el dimecres al vespre, ens va oferir reflexions i criteris sobre la tasca d'educar.
Entre exemples divertits, ens va alertar que cal preservar les criatures perquè facin les etapes de creixement que pertoquen.
També va constatar que malgrat que l'ambient ha canviat i sovint ens atabalem, els infants segueixen sent infants, ara igual que abans.
La tasca dels adults és acompanyar l'infant en el procés de fer-se adult, no de sobreprotegir-lo. Cal que li donem oportunitats, que l'escoltem, li oferim criteris per poder prendre decisions i veure'n les conseqüències, que l'ajudem a acceptar i valorar per afavorir el creixement.
El rol de l'adult és oferir arguments senzills i clars. Per ajudar a madurar l'infant cal que pugui actuar, per tant ha de participar. En aquest sentit, ens va presentar "L'educòmetre", un material elaborat per famílies, mestres, sanitaris... on es reflecteixen les capacitat de cada tram d'edat.
Per exemple:
- de 3 a 6 anys: es posa la bata; endreça les joguines; comença a fer petits encàrrecs; escolta contes i aprèn a mirar-los sol; aprèn a respectar el torn de paraula; comença a ajudar a parar i desparar taula; es despulla de forma autònoma i es vesteix amb peces de roba fàcils... En tots els casos cal ajudar-lo i saber que la constància és bàsica, malgrat que al principi no se'n surti, la nostra confiança i actitud positiva li permetrà avançar.
- de 6 a 12 anys: té cura del propi cos (higiene); assumeix que menja de tot, manté un cert equilibri en la quantitat d'aliment i no protesta si no li agrada; organitza la roba necessària per les activitats complementàries (piscina, esport...) i en té cura quan l'ha utilitzada; es vesteix correctament; comprèn les necessitats del descans (8-10 hores) i respecta el descans dels altres; participa en la compra de diferents aliments; para i despara taula; participa en la preparació d'àpats senzills; s'organitza per fer els deures...
La capacitat d"espavilar-se" va augmentant amb l'edat, amb l'estima, el respecte i la confiança que li oferim els adults, però també amb la nostra seguretat davant dels seus dubtes i el seu moment evolutiu. És molt important que l'escola i la família compartim criteris educatius: els infants veuran que anem junts i aquesta constatació els ajudarà a fer-se grans construint una personalitat segura per poder conviure i madurar.
Sense adonar-nos-en, se'ns va fer tard i vam acabar una xerrada de gran interès. El debat va seguir espontàniament a la sortida.
Ara vindran les trobades per nivell, en horari escolar, per tal que els pares i mares puguin conviure amb els nens i nenes a l'escola, a la seva classe i així compartir aquest moment tan important de les seves vides.
El nostre repte és compartir els objectius escolars entre famílies i mestres per ajudar els nens i nens a aprendre i conviure amb alegria. Bon curs 2014-2015!
