16 de juny de 2015

TASTEM LA NOVA BIBLIOTECA

Feia molts dies que parlàvem que la nova biblioteca de Solsona estava a punt a punt..

Ens delíem per veure un espai ampli i ple de llibres on anar a passar bones estones. No en va la nostra biblioteca escolar és un punt central de la nostra escola.

Els grups de cinquè, quan treballaven els eslògans i la publicitat ja havien fet cartells ben bonics per promocionar la biblioteca Carles Morató.

El 6 de juny es va inaugurar la biblioteca i, aquesta setmana, el dia16, els padrins i fillols lectors de 6è i 1r van fer una petita excursió: van visitar l'espai, es van encaterinar dels bonics llibres que hi havia i van agafar la sol·licitud per fer-se el carnet de Biblioteca.

Va ser el darrer acte lector que feien les parelles padrins-fillols, però la bona amistat que ha quedat entre ells, com diuen alguns llibres, continuarà...

Els cartells



La visita


8 de juny de 2015

FESTA DE FINAL DE CURS

Dissabte al matí ja hi havia moviment pel pati per tal de preparar la festa de la tarda.

A les set, puntualment, un munt de pares i mares acompanyaven els nens i nenes per fer la gincana. Estaven repartits per nivells:
- a sota el porxo, els més petits acompanyats per les seves mestres feien les proves que controlaven pares i mares.
- a la pista Ponent, 1r, 2n i 3r s'ho passaven la mar de bé
-  i el mateix passava a la pista Llevant amb els grups de 4t, 5è i 6è.

Aquest any, el segon del projecte Comenius, totes les proves anaven relacionades amb els contes dels països que havien conegut: la d'aigua, relacionada amb la llàgrima de la princesa turca; els dinerets  del Patufet, amagats al sorral; la prova de força tibant la corda, com el gegant irlandès; pintar el drac de Cracòvia (o és el de Setelsis?); punteria contra les rates del conte anglès; traslladar màrfegues; pintar-nos la cara... Cada prova era un tip de riure i una possibilitat de compartir estones amb companys dels altres cursos.

A les vuit tots estàvem reunits a la pista Llevant per tal d'acomiadar com cal els més grans, els de sisè.
El repartiment d'orles és un moment emotiu: els companys i mestres de l'escola acomiadem als que ja s'han fet grans i inicien una nova etapa, se'n van a secundària i els desitgem que tinguin sort. L'aplaudiment de tot el públic és la penyora del nostre desig.

Aquest any hi havia una novetat a l'escola. Després de dotze anys en el càrrec, l'equip directiu actual deixa aquesta funció. L'AMPA va agrair la feina feta amb unes paraules plenes de sensibilitat i un ram de flors.

Només quedava la cançó de comiat: l'himne d'Europa, l'Himne a l'alegria, amb lletra adaptada al català, cantat a cor per tots els nens i nenes de l'escola enviava un misstage de pertinença a Europa, de solidaritat amb els nostres veïns.

Però la festa va continuar fins a altes hores. Vam sopar i, a la fresca, vam poder veure la final de la Champions en una gran pantalla muntada al porxo.

Va ser una festa inoblidable organitzada per un grup de voluntaris a qui cal agrair l'esforç i les hores esmerçades.

A continuació trobareu moltes fotos de la festa. Sabem que molts pares i mares sou uns artistes de la fotografia. Si algú vol compartir les seves fotos, n'estarem molt contents!
Les podeu enviar al correu de l'escola: escolasetelsis@xtec.cat o deixar-les a secretaria.








5 de juny de 2015

ROSA DELS VENTS

Els pares i mares ens han dibuixat una magnífica Rosa dels Vents.

L'heu vista?. Heu fet el laberint?.

Si encara no heu tingut ocasió, demà a la tarda, mentre dura la festa hi podreu passejar...





4 de juny de 2015

UN PARE ESCRIPTOR

A l'escola hi ha pares i mares que es dediquen a feines ben diverses. De tots ells podem aprendre molt.

El Xavier Solé, a més, escriu llibres.

Per Sant Jordi va presentar la seva última obra: El pinyol, el Trempat i el nan de la Roca Foradada.

Com que és un conte molt interessant, li vam demanar si podia venir a presentar-lo als alumnes de Cicle Inicial.

Ben amablement ens va dir que sí i avui els de primer i segon han passat una bona estona aprenent com es fa això d'escriure històries.

Moltes gràcies, Xavier!